Sagunt impulsa recuperar l'origen històric miner de la Via Verda
La Corporació Municipal de Sagunt ha aprovat una moció per a reconnectar la Via Verda d'Ojos Negros amb el punt portuari on va nàixer la seua història, fa més d'un segle.
L'Ajuntament de Sagunt ha fet un primer pas institucional per a intentar que la Via Verda d'Ojos Negros recupere el seu vincle amb el lloc on va nàixer. La Corporació Municipal ha aprovat una moció per a impulsar els passos necessaris que permeten estendre l'itinerari actual fins al punt de la costa saguntina on va arrancar la seua història fa més d'un segle, encara que el text aprovat no detalla encara un calendari ni una partida pressupostària concreta per a eixa ampliació.
Una moció d'este tipus no implica, per si sola, ni pressupost assignat ni data d'execució: es tracta d'una declaració de voluntat política que compromet l'equip de govern a explorar la viabilitat de l'ampliació, però que necessitarà més avant un projecte tècnic específic, una partida pressupostària pròpia i, previsiblement, la coordinació amb altres administracions si el traçat afecta terrenys que no són de titularitat municipal.
Per a entendre l'abast de la iniciativa cal remuntar-se a l'origen de la mateixa infraestructura. El traçat sobre el qual hui discorre la Via Verda va pertànyer a l'antic Ferrocarril Ojos Negros-Sagunt, una línia minera de via estreta que va estar en funcionament entre 1907 i 1972 i que durant dècades va transportar mineral de ferro des de les mines turolenques d'Ojos Negros fins a la costa de Sagunt. Allí, els seus promotors van construir en el seu moment un embarcador destinat a carregar el mineral directament en els vaixells que el distribuïen cap a altres ports.
Les vies verdes espanyoles, sorgides majoritàriament de l'aprofitament de traçats ferroviaris en desús, s'han convertit en les últimes dècades en un recurs rellevant per al turisme de natura i el cicloturisme, amb rutes que atrauen tant usuaris locals com visitants que les recorren en diverses etapes al llarg del seu itinerari entre l'interior de Terol i la costa valenciana.
Eixe embarcador, hui desaparegut de la traça actual de la Via Verda, és precisament el punt al qual apunta l'expressió que ha usat l'Ajuntament per a justificar la moció: el lloc 'on es va iniciar la seua història'. Recuperar simbòlicament o físicament eixa connexió suposaria tancar el cercle entre l'interior miner de Terol i el litoral saguntí que durant dècades va ser el seu destí final.
Darrere d'aquell ferrocarril hi havia un projecte empresarial de gran calat per a l'època: la Companyia Minera de Sierra Menera, constituïda el 3 de setembre de 1900 a Bilbao pels empresaris bascos Ramón de la Sota i Eduardo Aznar, va ser la responsable d'estendre la línia i d'explotar el mineral de les mines turolenques. Anys més tard, en 1917, els mateixos propietaris van fundar la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, amb l'objectiu exprés d'alçar una planta siderúrgica a Sagunt, la llavor del que acabaria convertint-se en la gran indústria de l'acer que va marcar el Port de Sagunt durant tot el segle XX.
Eixe fil històric connecta directament el ferrocarril miner amb el naixement de la indústria siderúrgica saguntina: el mineral que baixava des d'Ojos Negros no sols s'exportava per mar des de l'embarcador, sinó que també alimentava la planta que la mateixa Companyia Siderúrgica del Mediterrani va alçar a la ciutat, el germen de la identitat industrial que Port de Sagunt conserva encara hui en construccions com l'Alt Forn.
Per al municipi, estendre la Via Verda fins al litoral tindria a més un valor pràctic immediat: connectaria un itinerari ja consolidat entre cicloturistes amb l'oferta de platges, patrimoni industrial i restauració de Port de Sagunt, ampliant les opcions de qui hui arriba en bicicleta des de l'interior de Castelló i Terol i actualment ha de desviar-se del traçat original per a arribar a la costa.
La moció aprovada per la Corporació Municipal s'emmarca així en un esforç més ampli per a posar en valor eixe passat ferroviari i industrial, en un moment en què Sagunt reivindica el seu patrimoni miner i siderúrgic com a part de la seua identitat turística i cultural, junt amb altres elements com el Teatre Romà o el propi Alt Forn número 2. Mocions d'este tipus solen ser també el primer pas per a buscar cofinançament d'administracions superiors, com la Diputació de València o la Generalitat, que en els últims anys han recolzat distints projectes de recuperació de vies verdes a la Comunitat Valenciana a través de línies de subvenció específiques per a infraestructures ciclistes i turisme sostenible. Iniciatives semblants de recuperació d'antics traçats ferroviaris ja s'han impulsat en altres localitats espanyoles amb passat miner, normalment amb finançament mixt entre fons europeus de desenvolupament rural, l'administració autonòmica i aportacions municipals, un model que previsiblement haurà de valorar també l'Ajuntament de Sagunt si vol convertir esta moció en un projecte executable. Falta per veure quins passos concrets donarà ara l'equip de govern per a traslladar esta voluntat política a un projecte tècnic i pressupostari definit. Segons elperiodic.com, amb dades addicionals de Wikipedia sobre la Via Verda d'Ojos Negros.