Sagunt retira arbratge malalt prop del Castell i l'ermita de San Cristòfol
L'Ajuntament de Sagunt ha iniciat la retirada de pins morts o danyats per escolítids a l'entorn de l'ermita de San Cristòfol i, després, a les vessants del Castell, amb una inversió de 46.464 euros.
El Castell de Sagunt no és una muntanya qualsevol: està declarat Bé d'Interés Cultural amb categoria de monument, i precisament en les seues vessants se centra bona part de la intervenció forestal que l'Ajuntament acaba de posar en marxa per a frenar una plaga que fa temps que afebleix el pinar de l'entorn. Quadrilles ja treballen, com a primer pas, junt a l'ermita de San Cristòfol; una vegada acabada eixa fase, la maquinària es traslladarà al peu de la muntanya on s'assenta la fortalesa.
L'empresa encarregada d'executar el treball, Franber Natura SL, disposa d'un pressupost de 46.464 euros amb impostos inclosos i de quatre setmanes de termini per a completar-lo, encara que només pot operar entre dilluns i dijous, una restricció imposada per la campanya estival de prevenció d'incendis. D'ahí també que el començament de les labors s'haja anat retardant: calia esperar que el temps donara un marge suficient per a moure maquinària pesada sense disparar el risc que saltara una espurna.
En total s'intervindran 23,88 hectàrees dividides en tres franges: una part de les vessants és propietat municipal, una altra pertany al Ministeri d'Economia, i la tercera correspon al monte que envolta l'ermita. La fusta que es vaja retirant tindrà una segona vida, ja que servirà per a alçar albarrades, eixos murs tradicionals de pedra i terra que durant generacions han servit per a contindre la terra solta en els pendents.
Darrere del pla hi ha un diagnòstic precís: els pins de la zona arrosseguen símptomes de deteriorament per la suma de diversos factors —exemplars molt longeus, sequeres que es repetixen any rere any, la proximitat del mar i, sobretot, l'atac d'escolítids, amb el Tomicus destruens com a principal responsable assenyalat pels tècnics municipals—. Este xicotet coleòpter perforador és habitual en tota la Mediterrània, on sol cebar-se amb espècies com el pi pinyoner o el marítim, la qual cosa explica per què la massa forestal saguntina fa temps que dona senyals d'alarma.
Amb eixa foto de fons, el Consistori ha marcat diverses prioritats per a l'actuació: evitar que continuen caient troncs ja morts o molt afeblits, tallar d'arrel l'expansió de l'insecte abans que colonitze més superfície, deixar més segurs els camins i zones de passeig més freqüentats, llevar de migjorn la llenya seca que alimentaria un possible incendi, i cuidar el valor paisatgístic d'un racó que combina naturalesa, història i ús recreatiu diari. Per a aconseguir-ho, les quadrilles retiraran els peus morts o malalts, apartaran els que ja han caigut pel seu propi pes, separaran tronc, branques i capçada per a donar-los eixides distintes, i col·locaran caixes niu pensades per a atraure aus insectívores que ajuden, de forma natural, a mantindre a ratlla l'escolítid en el futur. Segons aytosagunto.es i elperiodic.com, amb dades addicionals de Wikipedia.