L'informe PISA certifica el pitjor resultat educatiu de la història d'Espanya
L'últim informe PISA registra els pitjors resultats històrics d'Espanya en Lectura, Matemàtiques i Ciències, per davall de les mitjanes de l'OCDE i la Unió Europea en les tres àrees.
El sistema educatiu espanyol torna a estar en el punt de mira després que l'últim informe PISA mostre els pitjors resultats històrics del país en Lectura, Matemàtiques i Ciències. Espanya queda per davall de les mitjanes tant de l'OCDE com de la Unió Europea en les tres competències avaluades, un retrocés que una anàlisi d'opinió publicada per El Periódico de Aquí — Sagunto/Camp de Morvedre atribueix no a l'alumnat, sinó a l'acumulació de reformes legislatives, burocràcia i metodologies canviants que travessen les aules des de fa anys.
La dada que més preocupa als autors del text no és només la caiguda en si, sinó el seu abast: el retrocés afecta per igual l'alumnat amb millors resultats i el més desfavorit, la qual cosa descarta que la desigualtat socioeconòmica siga l'única explicació. Des de 2015, Espanya ha perdut 45 punts en Lectura, 30 en Matemàtiques i 16 en Ciències, una sagnia sostinguda que es repeteix edició rere edició sense que les successives reformes educatives hagen aconseguit revertir-la.
L'anàlisi apunta a més a un fenomen més recent: el paper de les pantalles i de la intel·ligència artificial en l'aprenentatge. Segons les dades citades, un 54% de l'alumnat espanyol declara utilitzar chatbots d'IA per a estudiar almenys una vegada per setmana. El text no planteja prohibir estes eines, sinó qüestionar què passa quan una màquina resol un problema o redacta un treball abans que l'estudiant haja intentat comprendre'l per si mateix, amb el risc de formar usuaris dependents de la tecnologia en lloc de persones capaces de raonar de manera autònoma.
Convé situar estos resultats en el seu context. L'Informe PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional d'Estudiants) avalua des de l'any 2000 estudiants de 15 anys mitjançant proves estandarditzades que es repeteixen cada tres anys, la qual cosa permet comparar l'evolució de desenes de països al llarg de més de dues dècades. L'edició més recent de la qual existixen dades consolidades, la de 2022, va reunir informació d'al voltant de 700.000 estudiants en 81 països i economies, els resultats de la qual es van presentar el 5 de desembre de 2023: una escala que dona idea de per què cada nova entrega de l'informe genera tant de debat en els sistemes educatius de mig món.
El text d'opinió no aporta xifres específiques dels centres del Camp de Morvedre ni de Sagunt, però el debat que planteja arriba igualment a les famílies de la comarca: els col·legis i instituts saguntins apliquen el mateix currículum marcat per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana que la resta de centres valencians avaluats en les proves, per la qual cosa les tendències generals del sistema autonòmic i estatal també es reflectixen, en major o menor mesura, en les aules locals.
Eixe debat sobre la qualitat de l'educació adquirix un matís afegit en un municipi com Sagunt, immers en una transformació industrial cap a l'electromobilitat i les energies renovables: la Generalitat impulsa junt amb l'Ajuntament el Battery Campus Sagunt, un centre de formació professional específic dotat amb 35 milions d'euros per a preparar futurs treballadors del sector de les bateries, un exemple de com l'ensenyament tècnic i científic que reclama l'informe PISA es traduïx també en oportunitats d'ocupació molt concretes per a la pròxima generació de saguntins.
La conclusió de l'anàlisi reclama menys disputa partidista al voltant de l'educació i més continuïtat: més lectura, més matemàtiques, més ciència, més exigència, més suport al professorat i una avaluació més rigorosa, en lloc de substituir cada reforma per la següent abans de comprovar si ha funcionat. El text advertix que, si cada mal resultat torna a explicar-se buscant culpables aliens a qui pren les decisions educatives, no hauria de sorprendre que el pròxim informe PISA repetisca el mateix diagnòstic. Segons El Periódico de Aquí — Sagunto/Camp de Morvedre, amb dades addicionals de Wikipedia sobre l'Informe PISA.