El Ple de Sagunt vota recolzar Ceuta i exigir mà dura al Govern
El Ple de Sagunt va aprovar en setembre, amb els vots de PSOE, PP, Iniciativa Porteña i Vox enfront del rebuig de Compromís i Podem, una moció que reclama al Govern actuar amb fermesa a Ceuta.
La sessió de setembre del Ple saguntí va deixar palesa una fractura política clara: quatre grups van recolzar una moció centrada en Ceuta i dos la van rebutjar. El text, registrat conjuntament pel Partit Popular i Vox i defès en la tribuna pel regidor Ximo Catalán, demanava a l'Executiu central mà dura davant la crisi migratòria que travessa la ciutat autònoma; abans de la votació es va incorporar una esmena del PSOE. Van sumar els seus vots a favor PSOE, PP, Iniciativa Porteña i Vox, mentre que Compromís per Sagunt i EU-Unides Podem es van desmarcar votant en contra, un fet poc freqüent quan un assumpte alié a la gestió municipal directa arriba a l'orde del dia.
L'origen del debat està en els fets del 30 de juliol, quan un grup nombrós de persones —procedents sobretot del Marroc— va accedir de colp al territori ceutí. Segons arreplega la mateixa moció, allò va desbordar de forma puntual la capacitat de resposta de la ciutat: des de l'atenció en els punts d'acollida fins a l'activitat quotidiana de comerços i veïns es van veure afectats, passant pel treball afegit per a policia, sanitat i serveis socials. Els grups proponents van voler deixar constància expressa del seu reconeixement a la Policía Nacional, la Guàrdia Civil, l'Exèrcit i al personal humanitari mobilitzat des d'aleshores, i van traslladar al ple la inquietud que setmanes abans havia plantejat la mateixa Assemblea de Ceuta sobre l'abast del problema: des de la seguretat als carrers i el funcionament diari dels serveis bàsics fins a la sanitat, el teixit productiu local, l'ocupació i, en última instància, la convivència i la seguretat del conjunt del país.
Per a dimensionar de quina ciutat es parla convé una dada: Ceuta sumava 83.595 habitants segons el padró de l'INE de 2025, un cens modest que explica per què l'arribada sobtada de diversos milers de persones resulta tan disruptiva per als seus serveis. No és, a més, la primera vegada que este pas fronterer col·lapsa d'esta manera: ja al maig de 2021 al voltant de 8.000 persones —1.500 menors entre elles— van accedir en qüestió de dies de forma irregular, i Madrid va retornar al Marroc unes 4.000 durant la setmana posterior. El precedent confirma que la fragilitat d'eixe punt de la frontera hispanomarroquina no és un fenomen nou sinó recurrent.
Les peticions concretes al Govern s'agrupen en tres blocs ben diferenciats. El primer és de seguretat fronterera: repatriar, sempre dins de la legalitat, a qui va participar en l'episodi del 30 de juliol i continua en situació irregular; ampliar de manera suficient els agents i militars desplegats en la ratlla amb el Marroc; i reforçar jurídica i materialment la inviolabilitat d'eixa frontera per a evitar que es repetisca un succés semblant. El segon bloc és de continuïtat institucional: dotar l'administració ceutí de recursos suficients perquè cap servei públic deixe de funcionar amb normalitat malgrat la pressió afegida. El tercer combina l'econòmic i l'humanitari: ajudes específiques per a pal·liar el colp patit per autònoms, comerços i treballadors de la ciutat, junt amb el compromís de garantir seguretat, benestar i drets a les persones migrants que encara romanen allí mentre es resol la seua situació administrativa.
L'argument de fons del text va més enllà del purament local: en coincidir la ratlla ceutí amb el límit exterior de la Unió Europea, els seus impulsors sostenen que el seu control concerneix a Espanya sencera i no sols a l'administració autonòmica ceutí. La moció arreplega així mateix la sensació de desemparament que, segons els seus defensors, van sentir els ceutins en els primers dies de juliol, quan els recursos disponibles es van quedar curts davant la magnitud del que va ocórrer.
L'acord recolza també les concentracions ciutadanes de solidaritat celebrades el 2 de setembre en diversos punts d'Espanya i reclama, tant a nivell nacional com comunitari, una política migratòria construïda sobre la cooperació amb països d'origen i trànsit, la persecució de màfies dedicades al tràfic de persones i un control fronterer eficaç dins de la legalitat vigent. Demana, a més, que Madrid mantinga un diàleg constant amb el Govern autonòmic ceutí, respectant les seues competències i les seues circumstàncies particulars, i reclama a les institucions europees una implicació major amb Ceuta i amb Espanya. El text tanca sol·licitant fons extraordinaris que compensen l'impacte econòmic, social i sobre els serveis públics que ha deixat la crisi, amb especial atenció als sectors més colpejats.
En el fons, el ple saguntí va traslladar a escala local un debat que recorre tota Espanya: qui va recolzar la moció la va defendre com una qüestió de seguretat de frontera i solidaritat institucional amb Ceuta, mentre que Compromís per Sagunt i EU-Unides Podem van preferir distanciar-se d'eixe enfocament amb el seu vot contrari. L'Ajuntament de Sagunt no assumeix cap competència directa sobre el que ha ocorregut a Ceuta: el seu paper es limita a remetre formalment l'acord al Govern d'Espanya i a les institucions europees. Segons l'Ajuntament de Sagunt, amb dades addicionals de Wikipedia sobre Ceuta i la crisi migratòria de 2021.