El ple de Sagunt aprova una declaració de solidaritat amb Colòmbia després del terratrèmol
El Ple de Sagunt va aprovar per unanimitat una declaració de solidaritat amb Colòmbia després del terratrèmol del 10 d'agost, que ha deixat 329 morts i afecta els prop de 3.200 colombians residents a la ciutat.
Tots els grups polítics representats al ple de Sagunt —de l'equip de govern a l'oposició— van coincidir dijous en un mateix text: una declaració institucional que trasllada el suport del municipi al poble colombià, colpejat pel terratrèmol del 10 d'agost. La iniciativa naix, segons recull el mateix document, d'un ajuntament que entén la cooperació entre pobles com una forma concreta de solidaritat, i arriba setmanes després que el país sud-americà comencés a comptar les seues pèrdues. A la pràctica es tracta d'un gest simbòlic: no fixa cap partida pressupostària concreta, però sí que trasllada un missatge polític a una comunitat molt present a la ciutat, tot reconeixent la tasca de qui sosté la resposta a la catàstrofe, des dels serveis d'emergència fins a cada voluntari anònim. Que la proposta eixira endavant amb el suport unànime de tots els grups, i no només de l'equip de govern, subratlla el caràcter transversal del gest: cap grup, ni tan sols els que conformen l'oposició, va voler quedar al marge d'un missatge de suport a una comunitat amb tanta presència a la ciutat.
Convé situar el terratrèmol en el seu context: es va produir el 10 d'agost, amb una magnitud de 7,4 i l'epicentre localitzat prop de San José del Palmar (Chocó), a 103 quilòmetres de profunditat. Es tracta d'una localitat xicoteta —només 5.809 habitants en les projeccions de 2025—, la qual cosa dona idea de com de rural és la zona zero del sisme, encara que els seus efectes van abastar una àrea molt més àmplia: quinze departaments i més de 450 municipis, amb Caldas, Chocó, Risaralda, Quindío i Valle del Cauca entre els més castigats. Tres d'aquestes províncies —Caldas, Risaralda i Quindío— pertanyen a l'Eix Cafeter, mentre que Chocó i Valle del Cauca miren cap al Pacífic, una franja d'orografia complicada que ha alentit les tasques de rescat. El contrast entre la mida de la localitat on es va situar l'epicentre i la magnitud de l'àrea finalment afectada —quinze departaments, centenars de municipis— dona idea de l'envergadura d'un sisme que va començar en un punt molt concret i molt rural del país.
El cost humà i material del sisme, actualitzat a 22 d'agost, es resumeix en tres xifres: 329 persones mortes, 4.600 ferides i 247 en parador desconegut. A aquestes s'afig el balanç sobre habitatge que maneja la Unitat Nacional per a la Gestió del Risc de Desastres colombiana: unes 171.000 amb danys de distinta consideració, més de 31.000 arrasades per complet, 553 immobles caiguts i uns altres 5.700 amb esquerdes estructurals que obliguen a revisar-los abans que puguen tornar a habitar-se. Són xifres que, dotze dies després del sisme, continuaven actualitzant-se a mesura que els equips d'emergència aconseguien accedir a les zones més aïllades del Chocó i el Valle del Cauca, les més afectades pels talls de comunicacions i per l'orografia del terreny.
Més enllà dels números, la declaració aprovada a Sagunt posa l'accent en allò que aquestes xifres amaguen: famílies que ja no estan completes, cases que han deixat d'existir i pobles sencers que necessitaran anys per a alçar-se de nou. El text dirigeix les seues condolences, en primer lloc, a qui viu aquest dol de prop, amb una menció explícita a la comunitat colombiana instal·lada al mateix municipi.
Aquesta menció no és casual: colombians i espanyols comparteixen llengua i història, i l'Institut Nacional d'Estadística xifra en 978.041 les persones nascudes a Colòmbia que hui resideixen a Espanya. A Sagunt en viuen unes 3.200, dins d'una ciutat on prop d'un 17% de la població ha nascut fora del país, sobretot a Llatinoamèrica i el nord d'Àfrica. Aquest pes demogràfic explica, segons la mateixa declaració, que el dolor d'aquests dies es note també als barris saguntins, on la comunitat colombiana porta anys formant part del teixit veïnal, laboral i associatiu del municipi.
La decisió del ple se suma així a l'onada de condols que ha recorregut diversos punts d'Espanya en les últimes setmanes, amb la qual Sagunt vol aportar el seu gra de sorra perquè l'ajuda arribe de forma ordenada a qui més la necessita. En tractar-se d'una declaració institucional i no d'una partida d'ajuda directa, tal com recull el mateix text aprovat, el seu abast pràctic dependrà en última instància que altres administracions i organitzacions humanitàries canalitzen la cooperació econòmica, mentre el municipi formalitza per escrit un suport que la mateixa declaració emmarca com a gest de cooperació entre pobles. Font: Ajuntament de Sagunt, amb dades addicionals de la Viquipèdia sobre el terratrèmol de Colòmbia de 2026.