El PP de Sagunt reprotxa al govern local el rebuig a les seues propostes de ZBE
El PP de Sagunt sosté que el govern municipal ha rebutjat quasi totes les seues propostes per a l'ordenança de la Zona de Baixes Emissions, centrades en transport públic, aparcaments dissuasoris i protecció del comerç local.
Quins carrers quedaran vetats a determinats vehicles i quines alternatives de transport tindran qui no puga entrar en cotxe al centre de Sagunt: eixe és, en el fons, el debat que enfronta estos dies el PP local amb l'equip de govern de l'alcalde Darío Moreno. El motiu és l'ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que l'Ajuntament tramita per obligació legal i per a la qual els populars diuen haver presentat al·legacions que, segons denuncien, el govern municipal ha descartat quasi en la seua totalitat.
Convé recordar d'on ve eixa obligació. No és una ocurrència de l'equip de govern actual, ni una decisió que haja pres el consistori pel seu compte: la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica obliga des de 2023 tots els municipis espanyols de més de 50.000 habitants a delimitar una zona d'este tipus. Sagunt, amb 73.031 habitants segons el padró de l'INE de 2025, entra de ple en eixe llindar: la implantació de la ZBE, per tant, tocava tard o d'hora, governara qui governara.
El que discuteix el PP no és eixa obligació, sinó com s'ha traduït a la pràctica. El portaveu municipal, Ximo Catalán, resumeix la crítica del seu grup amb una idea senzilla: el govern de Moreno s'hauria conformat a complir el mínim exigit en compte d'aprofitar la norma per a millorar de veritat la mobilitat de la ciutat. Entre les al·legacions que, segons Catalán, van quedar fora del text final figuren un reforç de les línies d'autobús, nous aparcaments dissuasoris a les entrades de la localitat i un estudi sobre com afectaran les restriccions al xicotet comerç, l'hostaleria i els autònoms.
L'argument de fons dels populars té a veure amb la seqüència lògica de qualsevol restricció de trànsit: si es limita l'accés en cotxe, sostenen, cal oferir abans alternatives reals. Catalán reclama, en concret, més connexions d'autobús i aparcaments pensats per a qui viu fora del nucli urbà i es desplaça diàriament fins a Sagunt per treball o estudis, un col·lectiu que, avisa, pot acabar penalitzat si no hi ha un pla de mobilitat paral·lel a les restriccions.
També qüestiona el PP on s'han dibuixat els límits de la zona. Al seu parer, les àrees que ha delimitat l'Ajuntament no coincideixen amb els punts de la ciutat on pitjor és la qualitat de l'aire, i reclama que qualsevol decisió sobre el traçat es recolze en mesuraments objectius de contaminació, i no en criteris merament administratius. Posen com a exemple altres municipis espanyols que, segons afirmen, estan combinant les restriccions al trànsit amb mesures d'acompanyament a la mobilitat, una fórmula que, sostenen, Sagunt hauria d'imitar per a no penalitzar injustament els veïns que depenen del vehicle privat.
Catalán insisteix que la seua formació no s'oposa a l'existència de la ZBE, ja que complir la llei és una obligació, però traça una línia entre complir la norma i governar bé. La seua conclusió és que l'Ajuntament ha deixat passar l'oportunitat de construir, junt amb l'oposició, un model de zona de baixes emissions pensat per a les necessitats reals de Sagunt, en compte d'aplicar una versió mínima del que exigeix la llei estatal. Es tracta, convé subratllar-ho, de la lectura política del PP sobre un procés que el govern municipal no ha respost públicament a través d'este mitjà.
Per al veí del carrer, el resultat d'este pols polític tindrà una traducció molt concreta quan l'ordenança quede tancada: determinarà quins carrers i quin tipus de vehicles afrontaran restriccions, i quines alternatives —autobusos, aparcaments dissuasoris— estaran realment disponibles per a qui hui depén del cotxe per a entrar a la ciutat. Segons El Periódico de Aquí, amb dades addicionals de la Llei 7/2021 (BOE) i de Wikipedia.